Marc Martín feia música des dels 15 anys amb el seu ordinador quan als 17 va entrar a MAX MUSIC al món de la música per discoteca amb un número 1 a tota Espanya. Es va encarregar d’alguns dels recopilatoris de música de ball que més van sonar durant els anys 90 com Ibiza Mix, Caribe Mix o el Màquina Total, però va ser treballar per l’artista llatinoamericana Xuxa que el va obrir les portes a la producció musical al continent americà i a treballar amb artistes com Miguel Bosé, Cristina Aguilera, Rafel, Ana Torroja o Paulina Rubio entre d’altres.

En aquesta trobada amb els alumnes, Martín va parlar sobretot de la seva experiència vital en el món de la indústria de la música des de la seva faceta de productor i com a persona, i va estar responent preguntes dels alumnes que van tenir al sort d’assistir-hi.

A l’inici els ho va deixar molt clar: ser productor musical MOLA MOLT! Però també els va advertir que això no passa sense una gran dosis de feina, de fracàs, d’activitats quotidianes que tenen molt de rutinari i poc de glamurós, però que també implica una vida del dia a dia amb els artistes i a conèixer-los molt bé. Ser productor implica també tenir molt de psicòleg. Has de treballar amb uns calendaris molt ajustats que sovint no coincideixen amb els dies que els artistes se senten millor, ho no tenen un problema personal que els preocupa i els distreu de la feina. Sovint has de ser una espatlla on poden plorar, on es poden sentir despullats ja que tu ets la primera persona que nota si la feina del dia és o no de al qualitat que s’espera i la teva feina ha de consistir molts cops en ajudar-los a que en aquell dia siguin la millor versió d’ells mateixos que puguin ser.

En Marc Martín té segell propi, un estudi aquí ( obert el 2011) i un a Miami i n’està preparant un a Dubai. Per arribar aquí ha tingut que ser molt pacient i va parlar dels moments en que no hi ha feina o projectes. Llavors diu que el productor professional si no te projectes se’ls inventa! Agafa a nois que donin el perfil, els busca un estil i unes cançons i els prepara per presentar-los a diverses discogràfiques. Són apostes que moltes vegades fan que alguns artistes, a l’inici de les seves carreres tinguin una flaire a “producte” però que no ens enganyem: cap productor aposta per gent que no té un talent per la indústria, encara que aquest “talent” no sigui sempre musical. Portar una vida de músic, lidiar amb les demandes de discogràfiques, fans, vida personal i feina també és un talent a tenir en compte. La indústria de la músic sovint genera molta pressió sobre els artistes.

Els estudiants que van venir volien que Marc els donés resposta a les seves inquietuds. Una de les preguntes era sobre com descobrir un estil propi, sobretot si t’agraden molts estils musicals. Segons Marc una cosa és si ets artista, que llavors has de fer el què vulguis, el què tu entenguis i et sentis còmode defensant com a projecte musical teu. Però com a Productor Musical el millor no és marcar un perfil si no ser versàtil i poder treballar amb molts artistes i molts estils de música diferents. A l’hora de la veritat has de conèixer molt bé a l’artista, saber el què vol i sobretot PER QUÈ ho vol i ja llavors, si ell està d’acord inventar, canviar, fer coses que no s’hagin fet mai abans, etc… A l’hora de la veritat no hi ha regles sobre com ha de ser un artista i pots proposar-li mil coses diferents sempre que ell, que és qui sortirà a un escenari a defensar aquella proposta l’accepti.

Responen a un altre pregunta, els projectes s’acaben quan s’arriba al dia limit, i que sempre s’ha de posar un deadline al calendari ja que si no un no acabaria mai de posar coses, treure coses, provar sonoritats i que masses vegades al final u8n descobreix que al principi no sonava pas malament.

Les productores de música no estan fetes només de tècnics. Els equips que hi ha darrera són molt ariats i inclouen arreglistes, compositors, i fins hi tot comptables i juristes. Sovint els artistes no componen i se’ls ha de buscar material. No es pot anar tirant de cançons fetes que ja es tenen en un calaix, s’ha de fer “tratges a mida” si no la qualitat sempre es ressenteix.

I parlant de qualitat, una de les preguntes anava en relació a la promoció dels treballs propis i Marc explicava que és molt difícil saber què triomfarà i què no. Que produccions molt ben fetes no calen entre el públic i coses fetes de qualsevol manera es fan virals, però el seu consell és PER SI DE CAS FEU-HO SEMPRE BÉ! No oblidar el poder de les XXSS i l’ús intel·ligent de les etiquetes (#) per què us pugueu posicionar entre els més de 14.000 nous vídeos que arriben cada dia a Youtube. La tecnologia ha propiciat que tothom pugui tenir els mitjans per un mini estudi de gravació i oferir el seu producte a la xarxa, però al falta de filtre tradicional de passar per una productora fa que també es vegi l’oferta saturada de productes de baixa qualitat.

La forma de poder destacar en aquest mar és la qualitat i tenir molt clar qui et pot acompanyar en aquest viatge. Avui en dia no es pot entrar en una discogràfica amb una maqueta sota el braç ja que estan saturats d’oferta. És millor despuntar primer entre les produccions independents i llavors et vindran a buscar ja que l’artista val el què mou, el què genera i que una cosa és ser músic amb els teus amics, i una altra ser un producte musical que general benefici. I si es vol fer carrera en la indústria un ha de tenir ben clar aquesta diferència.