Els alumnes del grau i del màster en producció musical d’Enti van poder gaudir d’una Masterclass molt especial! En directe via Skype des de Miami, el compositor Carlos Rafael Rivera (imdb.com) va compartir amb ells la seva experiència component la banda sonora guanyadora d’un Emmy a la millor música d’obertura d’una serie de TV per Godless, sèrie de Netflix ambientada al salvatge oest.

Abans, però, tocava posar-se en situació i agafant la música de James Horner com exemple, i amb casos concrets de pel·lícules com Avatar (2009), Star Trek 2 (1982), Temps de Glòria (1989), Titànic (1997) o Límit: 48 Hores (1982) entre d’altres, Rivera va demostrar tot de tècniques en que la música juga a favor de la pel·lícula sabent estar en silenci quan toca, i de quina manera compaginar-se amb les imatges.

Alguns dels punts que va destacar són:

• Que la música sigui un suport pel diàleg, sovint usant instruments diferents cada cop que parla una persona o una altra. I tenir en compte que el diàleg és el més important pel director i que SEMPRE el farà prevaldre per sobre de la música, així doncs cal compondre tenint en compte el tipus de seqüència.
• L’ús de la música per potenciar les emocions és evident. En una escena cal trobar el punt dramàtic més important i fer que la música porti a l’espectador mica en mica cap aquell punt.
• Sincronitzar vs No Sincronitzar. Ens va demostrat com escena i música poden existir per separat o juntes, amb els punts àlgids de la partitura sincronitzats amb canvis de pla dins l’escena o justament tot el contrari.
• L’economia de temes, o com de manera subtil i intel·ligent hi ha seqüències que ens permeten reutilitzar una i altra vegada el mateix fragment musical.
• Que sovint els compositors s’han de doblegar a la influència de la TEMP TRACK, aquella pista temporal afegida pel muntador o el director per què els productors no vegin les seqüències sense cap fons musical. Peces que provenen d’altres pel·lícules, de música popular, clàssica, etc… Però que a vegades agraden tant als productors que el compositor de la banda sonora es veu obligat a “imitar-les”.

Sobre la seva feina a Godless, per la qual ha guanyat l’Emmy a millor música d’obertura per minisèrie ( Outstanding Original Main Title Theme Music EMI Award 2018) i el Hollywood Music in Media Award a millor tema principal (Best Main Title Theme – TV Show/Limited Series 2018), va destacar la importància de poder treballar sobre el guió colze a colze amb el director, i ens va ensenyar una “musicalització” dels textos que li permetien mostrar al director un petit preview de com sonaria l’escena i que a més, confessava amb certa malícia, feia que el director, quan gravava, ja ho fes amb la seva música al cap.

Un concepte interessant que va posar sobre la taula va ser el de la “Topografia del So”. Tant el diàleg com els efectes sonors i fins hi tot el so ambiental componen el paisatge sonor de l’escena i la música s’hi ha d’adaptar. És molt important la feina conjunta amb l’equip de so per saber què és el més important d’aquella escena i donar preferència a la melodia, als diàlegs o als efectes sonors quan toqui.

Per últim, Rivera ens va mostrar un parell de trucs que usa habitualment per treballar. Amb la gravadora del mòbil acostuma a gravar-se  taral·larejant qualsevol idea que li ve al cap en tot moment, però també ho fa quan veu per primer cop una escena sobre la que ha de treballar. Mentre la veu per primer cop, en directe, es grava mentre fa sons i cantusseja per tal de copsar les seves emocions principals que li desperta la seqüència, el seu feeling, i saber trobar millor desprès el tempo adequat per la música que l’acompanyarà.