El compositor i productor musical Dani Trujillo està especialitzat en l’àmbit publicitari. Ha creat un espai propi dins del mercat audiovisual des de sonaos.es com a compositor musical, dissenyador de so, mescla i postproducció d’àudio. La seva tasca professional es distingeix per un caràcter polifacètic i engloba des de la composició i producció musical per a artistes professionals, fins a la creació de jingles publicitaris de ràdio i televisió. També ha compost i produït bandes sonores per a pel·lícules, documentals i sèries de televisió, i col·labora com a dissenyador, mesclador de so i compositor de música addicional de videojocs i sèries d’animació.

La seva Masterclass tenia l’objectiu de cobrir diversos aspectes de la producció musical per a publicitat, tant aspectes artístics i tècnics del món de l’àudio com sobre l’aplicació de la producció de música a un guió literari i visual, així mateix facilitar alguns trucs i consells per aplicar en aquest àmbit. Finalment les preguntes dels assistents, molts d’ells alumnes del grau de música, va fer que s’esplaiés molt més sobre els aspectes comercials, la gestió de drets, l’ús de samples i peces de tercers en les teves creacions, etc… Demostrant que hi ha una gran interès per part de molts estudiants ( alguns dels quals ja incuben les seves carreres musicals) en tots els temes relacionats amb el funcionament de la indústria.

A l’inici Trujillo va abordar les diferències entre la música per cinema i la música per publicitat: si al cinema tens més de 50 minuts per crear composicions sonores i explicar una història que al igual que la música pot anar canviant durant la pel·lícula, en la composició per spots publicitaris de 20 segons s’ha de ser mes directe i concret i tractar de treballar mes una “sensació que una narrativa”. Per això moltes vegades es fa servir música popular preexistent que la gent ja reconeix automàticament. Això no està lliure de reptes com va demostrar amb casos de la seva carrera com el de fer que una peça pop dels anys 80 com «A quien le importa» d’Alaska y los Pegamoides sonés actual gràcies a una nova instrumentació , tempo i percussió amb sonoritats mes modernes.

L’ús constant de músiques provisionals de referència que els directors o productors han escollit durant el PROCÉS DE POSTPRODUCCIÓ. fa que ni tant sols en el món publicitari els músics estiguin protegits de la «maledicció» del TEMP TRACK

Aquesta necessitat del mon audiovisual obliga a vegades al compositor a exprimir la creativitat a l’hora de crear músiques originals però inspirades en musiques pre-existents Per tant els compositors han de saber CREAR UNA NOVA COMPOSICIÓ ORIGINAL però tractant de recollir l’essència de la referencia, prenent alguns aspectes que recordin el “sabor” de la referencia.

Tant al cinema com a la publicitat, Dani Trujillo explicava com a traves d’un bon disseny de so i música l’espectador pot percebre que està a espais diferents o fins i tot sentir sensacions com el perill. Per exemple l’ús de sonoritats concentrades en l’ espectre mes extrem de só audible ( Sons molt greus o molt aguts) ens generen una resposta psicològiques que ens suggereix perill.

L’ús de clixés musicals i Temp Tracks malauradament ha suposat que moltes bandes sonores perdin personalitat i acabin sent un conjunt de recursos auditius, i posava com exemple el vídeo de Youtube: Marvel Symphonic Universe  i convidava als estudiants a veure’l i reflexionar.

En un aspecte més tècnic, Trujillo va recomanar un altre vídeo: Normalització de Loudness per parlar de la importància de conèixer el mitjà on el teu àudio es reproduirà, i les normatives al respecte que s’apliquen a cada país. Per exemple a Internet se sol treballar a -1dB però a TV ens podem trobar països que només permeten arribar fins a -9dB de volum màxim.

Finalment es va parlar i molt sobre la millor manera de treballar i entrar en la indústria. Un consell de Dani Trujillo que sembla tant senzill però a la part tant important: Sense ànim de fer un judici moral sigueu «Bones Persones», apreneu a col·laborar amb els companys ,agraïu les feines que us puguin arribar, correspongueu quan sigueu vosaltres el que té una oportunitat per algú, mai se sap on estarà el pas que us portarà davant de qui us doni la vostra primera oportunitat real en el negoci per això intenteu preparar el vostre camí a les xarxes, a Youtube, a Instagram, etc… I penseu que les empreses acostumen a contractar en base al que el professional pugui demostrar per exemple amb una bona REEL. Tingueu sempre disponible mostres de la vostre feina. I com a últim consell, i destinat una mica a temprar l’esperit d’artista de molts dels assistents, va recordar que sota la seva experiència un perfil artístic sense polivalència no és recomanable per al compositor que vulgui treballar en el mitja audiovisual per tercers, ja que es podria arribar a encasellar dintre d’un únic estil . En canvi tenir la capacitat de treballar diferents tipus de música i dissenys de so hauria de permetre rebre encàrrecs de molta més diversitat. L’ideal es trobar un equilibri entre treballar un segell personal basat en la qualitat i el rigor personal anivellat amb la possibilitat d’assolir encàrrecs molt diversos.